El registre de jornada i el Dret a la intimitat i a la pròpia imatge dels treballadors
El jutjat Social 2 d'Alacant, en sentència del 15 de setembre de 2023 (Recurs 489/2023), entra analitzar si constitueix una violació del dret a la intimitat i a la pròpia imatge de les persones treballadores, el registre de jornada realitzat per l'empresa, mitjançant l'ús d'un sistema de reconeixement facial.
En el cas concret analitzat, l'empresa va realitzar una fotografia a l'actor, signant aquest una fulla de consentiment per a la recollida i tractament de dades personals, pel qual autoritzava l'ús dels seus drets d'imatge per a realitzar publicacions en pàgines web, xarxes socials, campanyes, revistes, publicacions, fullets, publicitat corporativa i promoció de l'activitat de l'empresa, però no donava el seu consentiment perquè la imatge fos empleada per a efectuar el control de jornada, i no se'l va informar mai sobre l'ús de dades biomètriques.
El treballador, després de sol·licitar la informació a l'empresa, va interposar per això una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, entitat que va acordar l'inici del procediment sancionador contra l'empresa, procedint aquesta al pagament de la sanció d'una quantia de 12.000€.
En la sentència analitzada, el jutjat entra analitzar la proporcionalitat de la mesura adoptada per l'empresa amb la implementació del sistema biomètric, considerant els següents paràmetres: la necessitat empresarial identificada, l'eficàcia d'aquesta tecnologia per a satisfer aquesta necessitat, la ponderació de la pèrdua del dret a la intimitat dels treballadors amb els beneficis obtinguts, i l'avaluació d'altres mitjans menys invasius que el sistema biomètric que compleixin amb la fi perseguida.
Conclou el jutjat d'instància que s'ha vulnerat el dret a la intimitat i a la pròpia imatge de l'actor, al no donar-se el consentiment exprés perquè la seva imatge pogués ser usada per a realitzar el control de la jornada, a més de no donar-se altres alternatives per a complir amb aquesta finalitat, conjuminat al fet que no consta l'avaluació d'impacte en matèria de protecció de dades, per la qual cosa condemna a l'empresa a abonar la suma de 6.251€, en concepte d'indemnització pels danys morals causats.
Cal dir que la Sentència no és ferma pel que tendriamos que esperar al que diguin els tribunals superiors en aquest sentit.
Des de La Guard quedem a la seva sencera disposició per a qualsevol dubte que puguin tenir al respecte, així com donar-los el suport necessari per a complir amb els procediments de compliance laboral, incloses aquelles mesures en matèria de protecció de les dades personals de la seva plantilla.