En els últims anys han anat augmentant les veus que reclamen un increment de mitjans per a les Sales del Tribunal Suprem (òrgan al qual a la fi de 2022 li faltaven 19 jutges, segons fonts oficials) amb l'objectiu de reduir el termini en el qual aquest tribunal resol els procediments, que se situa actualment al voltant dels dos anys i mig[1]. Aquesta tardança a resoldre recursos comporta un menyscapte en la funció d'unificar doctrina que té assignada l'òrgan, la qual cosa, al seu torn, comporta un elevat grau d'inseguretat jurídica, derivat de la disparitat de criteris dels òrgans judicials inferiors.
Per a pal·liar part de les deficiències enunciades, el passat 29 de juny s'ha publicat recentment el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny (“RDL 5/2023, de 28 de juny”), que dedica el Capítol III del Títol VII del seu Llibre V a la reforma del règim del recurs de cassació. En l'Exposició de Motius d'aquest text es destaquen, com a motius de la reforma, la complexitat de la fase d'admissió i la baixa taxa d'admissió dels recursos revisats (únicament s'accepten un 18-19% dels recursos presentats), la qual cosa suposa haver de dedicar grans esforços a recursos que teòricament poc o res aporten al patrimoni doctrinal espanyol.
En la línia marcada pel RDL 5/2023, de 28 de juny, el passat 13 de setembre la Sala de Govern del Tribunal Suprem va aprovar un Acord sobre l'extensió i altres condicions extrínseques dels recursos de cassació i oposició civils. Perseguint l'objectiu d'optimitzar la fase d'admissió, s'ha aprovat així un model de caràtula del recurs de cassació i infracció processal (que podrà descarregués en la pàgina web del Poder Judicial) semblança a l'aprovat recentment pel Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional[2]. En aquesta caràtula, els advocats hauran de fer un esforç de síntesi del contingut del seu recurs (recurrent, resolució recorreguda, llit d'accés al recurs extraordinari, motius, doctrina jurisprudencial i pronunciaments que s'interessen), estant limitats els caràcters de cada apartat.
A més de la caràtula, la Sala de Govern ha aprovat una extensió màxima dels recursos de cassació i infracció processal (així com les seves correlatives oposicions): 25 pàgines en total (50.000 caràcters amb espais, incloent-hi notes a peu de pàgina i altres elements afegits al text); interlineat d'1.5; marges de 2,5 cm, i font “Times New Roman” a grandària 12, excepte per les notes a peu de pàgina o la transcripció literal de normes i paràgrafs de sentència, que hauran d'anar a grandària 10. A més, s'exigeix que els folis estiguin numerats a la cantonada superior dreta del foli. Com ja ha succeït amb els criteris d'extensió dels recursos d'apel·lació i similars, es permet la superació de l'extensió màxima prevista en cas que concorrin circumstàncies especials de caràcter especial, que hauran de justificar-se degudament en el cos de l'escrit.
La Sala de Govern ha aprofitat per a llistar de nou tots els documents que hauran d'acompanyar-se al recurs de cassació:
(i) poder per a plets;
(ii) còpia de la resolució dictada en primera instància i de la impugnada (també hauran d'acompanyar-se les actuacions d'aclariment, rectificació, complement o esmena si és el cas, si correspon);
(iii) còpia del resguard de constitució del dipòsit per a recórrer en el Compte de Dipòsits i Consignacions Judicials de la corresponent Audiència Provincial; i
(iv) si correspon també, còpia del document que acrediti el compliment dels requisits de l'art. 449 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil (procediments que portin aparellat el llançament).
Per la seva excepcionalitat, val la pena destacar la necessitat que l'advocat o una altra persona certifiqui al final del text l'extensió d'aquest. No obstant això, l'Acord no conté cap esment a la redacció d'aquesta certificació pel que haurem d'esperar als primers recursos que es presentin perquè es desenvolupi una pràctica al respecte.
En qualsevol cas, convé apuntar que, si pensem en mesures similars com l'adoptada per la Junta Sectorial de Magistrats de les Seccions Civils Generals i de la Secció Mercantil de l'Audiència Provincial de Madrid (limitació de l'extensió dels recursos d'apel·lació) és necessari destacar que, conforme a les dades del Consell General del Poder Judicial, aquesta no ha tingut un impacte en la reducció dels terminis de resolució d'assumptes des que es va aprovar (2019).
El temps dirà perquè si l'adopció d'aquestes mesures suposa, efectivament, una reducció dels terminis de resolució dels assumptes i una millora de la justícia.
Pot consultar el text íntegre de l'acord aquí
[1]
Estadística d'activitat dels òrgans judicials 2022, publicada pel Consell General del Poder Judicial amb caràcter anual.
Tal com està redactat l'Acord tot sembla indicar que, d'ara endavant, els recursos de cassació i infracció processal hauran de presentar-se amb una portada (la caràtula) que precedirà a l'escrit i oferirà als jutges una versió reduïda del contingut d'aquest.