La validesa de la clàusula de permanència en plans de stock options després d'un acomiadament improcedent
La recent sentència del Tribunal Suprem, sala social, núm. 309/2025, de 9 d'abril, ha vingut a aclarir una qüestió rellevant en matèria de retribució variable: l'exigència de permanència en l'empresa durant tot el període de meritació com a condició per a consolidar el dret a percebre les stock options.
El cas jutjat versava sobre un pla d'incentius en accions condicionat al fet que el treballador estigués d'alta en l'empresa durant tot el període de consolidació. No obstant això, el treballador va ser objecte d'un acomiadament disciplinari que va ser posteriorment declarat improcedent mitjançant sentència ferma. A la vista d'aquest context, el Tribunal Suprem es pronuncia sobre la validesa d'aquesta clàusula en els supòsits en què l'extinció del contracte no és voluntària per part del treballador.
La Sala considera que no pot reputarse vàlida una clàusula que condicioni la meritació d'una retribució a una permanència l'incompliment de la qual és imputable exclusivament a la decisió empresarial. En aquest sentit, assenyala que permetre que l'empresa determini unilateralment la pèrdua d'un dret ja en curs d'adquisició, mitjançant una extinció del contracte posteriorment qualificada com a improcedent, vulnera el principi general de l'article 1256 del Codi Civil, segons el qual la validesa i el compliment dels contractes no poden quedar a l'arbitri d'una de les parts.
El Tribunal emfatitza que les previsions contingudes en els plans de stock options han d'interpretar-se a la llum d'aquest principi i de la protecció de les legítimes expectatives del treballador, màximament quan es tracta de retribucions diferides la materialització de les quals es vincula a una conducta empresarial no emparada per la legalitat, com és un acomiadament improcedent.
Per tant, encara que en condicions normals pot ser lícit exigir la permanència efectiva del treballador com a requisit per a consolidar els drets derivats del pla, aquesta clàusula no pot desplegar efectes en situacions en què la desvinculació es produeix per decisió unilateral de l'ocupador i resulta jurídicament injustificada.
En definitiva, la doctrina del Tribunal Suprem reforça la protecció del treballador enfront de decisions empresarials que, d'una altra manera, permetrien frustrar drets retributius mitjançant una causa extintiva il·legítima. Així mateix, aquesta resolució posa fi a les controvèrsies que venien suscitant-se entorn de la validesa de les clàusules de permanència en els plans de stock options, establint un criteri clar en defensa de l'equilibri contractual i del principi de bona fe en les relacions laborals.